au mitan
de la tempèsta
solara
un estòc
li sarri de
nogaus de
data
en lescas
defòra
l’arena
vira e rena
fòrça
ieu sos la tenda
entre duberta
mon còr
estòc
siáu ieu
tempèsta
siáu ieu
soleu
siáu ieu
data
e mon nogau
saup
totei tei bofadas
còr bossòla
saup
e mon dintre
saup
tei movements
e tu tanben
sabes
ont es la lava
ont es
lo centre de tot
au mitan
de ieu
còr assolat
la lava
ven dura
mai lo nogau
sempre
centre de tot
còr assadolat
tusta
en bofadas
pregondas
e lentas
armadura
entre duberta
sabes
siáu ieu
ola doçor
facha
per tu
siáu naissut
volcan
fugidís
ai creissut
mans e dets
de calor
ai viscut
cade dins la ròca
de la cala
meis ersas
t’an cuberta
coma doas
pèiras liscadas
per lo vent
dau soleu
milenari
eriam confonduts
lèu sos la tela
entre cuberta
man
desplegada
vela plena
dau vent d’arena
ma barca
nau reiala
per sortir
au jorn
Ja saps que marxaré
Del meu cos i Del soroll passat
Perquè jo
Sóc
El foc
De totes
Les calors
Commogudes
El foc
De totes
Les dolors
Conegudes
Jo
Nen de res
Gegant de lletres
Mel dolç i
Corall passat
Ja saps que marxaré













